Davant del tauler d'escacs després de pensar una estona, faig una jugada, equivocada o no. De la mateixa manera altres vegades amb una eina d'escriure a l'abast dels dits penso una estona, sense rel·lotge, i després escric una frase, encertada o no. Aquí només poso frases.



Hi ha qui vol que consumeixis molt, però que pensis el mínim possible -això ja ho fa ell, encara que només una miqueta-.

Entre la gent més detestable hi posaria aquells a qui molesta que els altres pensin.

Pensar i pensar diferent és la mateixa cosa. Si trobes que coincideixes plenament amb algú altre, és que has deixat de pensar.

De maneres de pensar només n'hi ha una. Només varia la quantitat i la llibertat (quantitat de prejudicis que limiten el pensament).

Un senyor deia "només quan parlem sense pensar diem el que pensem". Aquest senyor volia dir més aviat:
1.- Només quan parlem sense pensar diem el que abans hem pensat
o bé

2.- Només quan parlem sense pensar diem el que creiem
o bé
3.- Només quan parlem sense pensar som sincers
o bé ...?
Podem pensar una cosa i no fer-ho quan l'expliquem, o podem creure alguna cosa sense haver-la pensada, o hi ha qui creu que pensem només per a enredar els altres.

Perquè cal esperar a vell per a ser savi? En comptes de viure de pressa, aprèn de pressa.

L'única cosa que dóna l'edat és temps.

Totes les carns són vulnerables a les bales, però no tots els esperits ho són a les paraules. Qui no oposa la reflexió a l'atac de les paraules, ja ha estat abatut.

La veritat no és posseïble. És ella la posseïdora, en la mesura que cadascú es deixa.

La veritat fa por, i molts estan instintivament acostumats a fugir d'ella.

La saviesa i l'amor són la mateixa cosa, vista de costats diferents.

És impossible que l'amor sigui la causa d'un drama.

L'amor és com una flama que crema sense consumir, o bé com una planta meravellosa que es rega a si mateixa, i perdura.

No treguis mai ningú del teu cor.

Cap cosa que perjudiqui algú altre no pot ser bona per a mi. Aquesta vida és com un entrenament per a assolir la capacitat de ser feliç entre éssers feliços. Per tant, fracassarem si pretenem augmentar la pròpia felicitat fent coses que rebaixin la d'algú altre.

Una ha arribat a la maduresa -suposo- quan no s'equivoca respecte al que és bo per a si mateixa.

La innocència no es perd en algun moment de la joventut, sinó que es pot guanyar -parcialment- amb esforç durant tota la vida.

Com les crosses per al cos és la companyia d'animals domèstics a l'esperit. Qui els necessita és espiritualment minusvàlid.

El senyal de racionalitat és la capacitat de donar, no pas la intel·ligència. Aquesta és una eina per a la racionalitat o per a la irracionalitat. Qualsevol lluita, ni que sigui en el terreny econòmic, és irracional.

El "Estado de derecho" (en català no em sona aquesta expressió) és feixista. Els únics subjectes de dret són les persones, els individus.

El patriotisme és la pitjor de les religions.

No hi ha cap nació que valgui tant com la vida d'un ciutadà.

Moltíssimes coses estan mal repartides, però algunes no, com la intel·ligència. Aquesta no ho està gens de repartida perquè cadascú, amb temps i esforç -però sense cost- es pot fer créixer la seva.

Hi ha qui opina que la pobresa és l'epidèmia més gran del món d'avui. Però sembla difícil trobar algú interessat a descobrir-ne el virus.

No puc ser solidari si no se'm permet la llibertat de no ser-ho, o d'escollir qui ho necessita més.

Com pitjor és la gent, més lleis, reglaments i normatives són necessaris.

En els valors materials, els beneficis d'uns són les pèrdues d'uns altres, Però cap millora d'algú en l'aspecte moral pot empitjorar algú altre.

Les "armes" del bé són completament diferents de les armes del mal. Quan ens els presenten lluitant amb les mateixes armes ens estan enganyant.

Les nacions són entitats biològiques perquè estan formades per éssers biològics. Estan sotmeses al naixement i a la mort, i a tota mena de canvis i transformacions. Pretendre immobilitzar els seus límits és contrari a les lleis de la natura.

Exceptuant alguns pocs casos recents, les fronteres sempre les han canviat les armes. Somio un futur on puguin canviar a cops de vot de les minories que vulguin independitzar-se, o de les majories si han de fusionar-se.