Un mètode per a convertir una gla en una planta
Que pot ser d'alguna mena de roure, alzina o garric.
En primer lloc, cal recollir la gla. Com més grossa millor, perquè
d'ella ha de créixer l'arrel abans que pugui extreure l'aliment de
la terra. Les alzines més o menys aïllades entre camps de conreu
generalment produeixen més glans i més grosses que les boscanes.
La gla es fa germinar posant-la en un pot o recipient amb sorra de
riu i bastanta humitat. Amb poca humitat, la gla conservaria la
seva capacitat de germinació però tardaria molt més a fer-ho. A
vegades, si ha plogut recentment, és possible trobar-les
germinades al peu de l'arbre. Quan l'arrel tingui uns 2 cm. de
llargada, ja es pot plantar:
Sense cap anomalia, la rel surt recta. Però no té molta importància.
Es fa un clot a terra, d'uns 4-6 cm. de profunditat:
I un forat al fons, per a tenir la seguretat que l'arrel podrà
aprofundir i no toparà amb cap pedra:
L'arrel al forat:
Es cobreix amb sorra de riu. Segons quin altre tipus de terra podria
quedar prou endurit després
d'una pluja com per a impedir la pujada del brot, que pot trigar 3
mesos a emergir de terra:
I si el terreny està eixut, humitegem una mica:
En un clima de gelades escasses a l'hivern i d'estius eixuts i
calorosos convé fer aquesta operació
tan aviat com sigui possible, a fi que les arrels puguin
desenvolupar-se al màxim abans no arribi
l'estació eixuta.
En un clima més humit a l'estiu es pot demorar aquesta operació fins
al febrer o març, mantenint
les glans sense germinar, però conservant-ne la capacitat, en sorra
moderadament humida.
Aquesta vegada ha tardat 113 dies en emergir el brot a la
superfície:
Aspecte als 130 dies. Les punxes amb prou feines fan pessigolles,
però no sang. Les fulles són tendres.
Un any i mig:
La següent fotografia és de l'arbre que va subministrar la llavor,
al maig de l'any següent:
