"Hieracium x"


Fulles de diferents formes i pilositat en un exemplar. Deu ser una estratagema de la planta per a complicar les coses als
botànics aficionats a imaginar relacions de parentiu entre unes espècies i unes altres.
És el H4, cosa que es pot comprovar agafant llavor de l'un i de l'altre, sembrant-les en les mateixes o semblants condicions i
veient que surten plantes indistingibles.
Al capdavall una altra fotografia d'aquesta planta.


X representava la incògnita quan estudiàvem àlgebra. Cada un d'aquests en deu tenir més de mitja dotzena de noms "científics". Sembla que aquests senyors saberuts no es posen d'acord respecte a quin nom posar a aquestes petites herbetes. I amb la clau d'identificació que dóna el manual* sovint no s'arriba enlloc, o bé s'arriba al mateix lloc amb dues plantes clarament diferents. Un dels encerts del manual és deixar de banda els tàxons infraspecífics. Observades vives durant prou temps un s'adona que bastantes d'aquestes espècies poden aparèixer amb un aspecte diferent. En canvi, un altre llibre (Flora dels Països Catalans, d'EDITORIAL BARCINO, els dos autors del qual formen part dels quatre del manual), sí que indica subespècies; però d'unes quantes, -de glaucinum, pilosella, etc.- ja he comprovat que són falses i que són aspectes de la mateixa planta i de les altres no me'n crec ni una. El tractament que fa aquest llibre dels hieracis em sembla ridícul i lamentable.

Una fotografia, en cas que estigui ben feta -reconeixent que les meves no solen ser gaire bon exemple-, no ens mostra com és la planta sinó només com està en el moment de fer-la. Després, la planta pot ser que vagi canviant i un altre dia en pot resultar una fotografia diferent. Aquestes variacions que pot tenir l'aspecte d'una planta (d'un mateix peu) d'aquestes són degudes a influències externes com ara la meteorologia, o les agressions físiques dels animals (racionals o no). Per tant, si per algunes plantes d'aquest gènere un holotip en un herbari no serveix per a res, un holotip en forma d'instantània fotogràfica és igualment insuficient, i el que caldria és una pel·lícula prou llarga, amb informació sobre lloc on està situada, i de les pluges i temperatures diàries en el temps que dura. Molta feina, però per conèixer els hieracis el més important és conèixer el seu comportament.

Recollint la planta i posant-la en un herbari conserven el seu estat en el moment de recollir-la, però després ja no canviarà, a no ser per anar deteriorant-se lentament. Ras i curt: herboritzar hieracis impedeix aprendre'n res d'ells.

Amb aquest fantàstic invent de les càmeres digitals, els herbaris em semblen anacrònics i oblidables.

Estic segur que l'única manera de conèixer els hieracis és tenir un "herbari" de plantes vives, silvestres, i anar-les veient durant almenys alguns anys. I també sembrar llavors en torretes o jardí, o en un ambient silvestre diferent, per veure tots els aspectes possibles que pot tenir cada planta.

De les espècies de hieracis que he trobat per aquests voltants, unes quantes les he pogut identificar seguint el manual i en dic el nom -amb alguns dubtes, especialment als de la secció sabauda Fr.- i a les que no, un número. És igual el nom, és possible conèixer bé una planta sense tenir un nom amb què anomenar-la. I molts noms s'han posat sense conèixer bé les plantes.

Hieracium amplexicaule   (C)
Hieracium anchusoides  
(C)
Hieracium laniferum  I  (C)
Hieracium laniferum  II  (C)
Hieracium murorum
   
(C)
Hieracium nobile         (C)
Hieracium pilosella     (C)
Hieracium tardans      (CC)
Hieracium secc. sabauda Fr.  (C)



Els indicadors signifiquen:

C: Es pot trobar en diferents llocs del territori, amb diversa abundància, entre escassa i molt escassa.
CC: En molts llocs del territori, i abundant.
R : Només n'he vist una població localitzada en un lloc, amb poques desenes d'exemplars.
RR: Encara més restringidament localitzat. Els exemplars vistos no arriben a mitja dotzena.
RRR: Només n'he vist un exemplar.


H1    (C)
H2   
(C)
H3   
(RR)
H4   
(C) 
H5   
(C)
H6a        H6b    (C)
H7
  
(C)
H8    (C)
H9   
(RRR)
H10   
(C) 
H11   
(C) 
H12   
(C)
H13a  
     H13b (C)
H14   
(C)
H15    (C)
H16   
(R)
H17   
(R)
H18   
(C)
H19   
(R)
H20   
(RR)



* Flora MANUAL DELS PAÏSOS CATALANS” (tercera edició, de juliol del 2005) dels autors Oriol de Bolòs, Josep Vigo, Ramon M. Masalles i Josep M. Ninot.

Torna a la llista de flora per famílies

Torna a la llista de flora alfabètica

I aquesta és la planta de dalt, dos anys després: