"Hieracium x"
Fulles de diferents formes i pilositat en
un exemplar. Deu ser una estratagema de la planta per a
complicar les coses als
botànics aficionats a imaginar relacions de parentiu entre unes
espècies i unes altres.
És el H4, cosa que es pot
comprovar agafant llavor de l'un i de l'altre, sembrant-les en
les mateixes o semblants condicions i
veient que surten plantes indistingibles.
Al capdavall
una altra fotografia d'aquesta planta.
X
representava la incògnita quan estudiàvem àlgebra. Cada un
d'aquests en deu tenir més de mitja dotzena de noms
"científics". Sembla que aquests senyors saberuts no es posen
d'acord respecte a quin nom posar a aquestes petites herbetes. I
amb la clau d'identificació que dóna el manual*
sovint no s'arriba enlloc, o bé s'arriba al mateix lloc amb dues
plantes clarament diferents. Un dels encerts del manual és
deixar de banda els tàxons infraspecífics. Observades vives
durant prou temps un s'adona que bastantes d'aquestes espècies
poden aparèixer amb un aspecte diferent. En canvi, un altre
llibre (Flora dels Països Catalans, d'EDITORIAL BARCINO, els
dos autors del qual formen part dels quatre del manual), sí que
indica subespècies; però d'unes quantes, -de glaucinum,
pilosella, etc.- ja he comprovat que són falses i que són
aspectes de la mateixa planta i de les altres no me'n crec ni
una. El tractament que fa aquest llibre dels hieracis em sembla
ridícul i lamentable.
Una fotografia, en cas que estigui ben feta -reconeixent que les
meves no solen ser gaire bon exemple-, no ens mostra com és la
planta sinó només com està en el moment de fer-la. Després, la
planta pot ser que vagi canviant i un altre dia en pot resultar
una fotografia diferent. Aquestes variacions que pot tenir
l'aspecte d'una planta (d'un mateix peu) d'aquestes són degudes
a influències externes com ara la meteorologia, o les agressions
físiques dels animals (racionals o no). Per tant, si per algunes
plantes d'aquest gènere un holotip en un herbari no serveix per
a res, un holotip en forma d'instantània fotogràfica és
igualment insuficient, i el que caldria és una pel·lícula prou
llarga, amb informació sobre lloc on està situada, i de les
pluges i temperatures diàries en el temps que dura. Molta feina,
però per conèixer els hieracis el més important és conèixer el
seu comportament.
Recollint la planta i posant-la en un herbari conserven el seu
estat en el moment de recollir-la, però després ja no canviarà,
a no ser per anar deteriorant-se lentament. Ras i curt:
herboritzar hieracis impedeix aprendre'n res d'ells.
Amb aquest fantàstic invent de les càmeres digitals, els
herbaris em semblen anacrònics i oblidables.
Estic segur que l'única manera de conèixer els hieracis és tenir
un "herbari" de plantes vives, silvestres, i anar-les veient
durant almenys alguns anys. I també sembrar llavors en torretes
o jardí, o en un ambient silvestre diferent, per veure tots els
aspectes possibles que pot tenir cada planta.
De les espècies de hieracis que he trobat per aquests voltants,
unes quantes les he pogut identificar seguint el manual i en dic
el nom -amb alguns dubtes, especialment als de la secció sabauda
Fr.- i a les que no, un número. És igual el nom, és possible
conèixer bé una planta sense tenir un nom amb què anomenar-la. I
molts noms s'han posat sense conèixer bé les plantes.
Hieracium
amplexicaule (C)
Hieracium
anchusoides (C)
Hieracium
laniferum I (C)
Hieracium
laniferum II (C)
Hieracium murorum (C)
Hieracium
nobile
(C)
Hieracium
pilosella (C)
Hieracium
tardans (CC)
Hieracium secc. sabauda Fr. (C)
Els indicadors signifiquen:
C: Es pot trobar en diferents llocs del
territori, amb diversa abundància, entre escassa i molt
escassa.
CC: En molts llocs del territori, i abundant.
R : Només n'he vist una població localitzada en un lloc, amb
poques desenes d'exemplars.
RR: Encara més restringidament localitzat. Els exemplars
vistos no arriben a mitja dotzena.
RRR: Només n'he vist un exemplar.
H1 (C)
H2 (C)
H3
(RR)
H4 (C)
H5
(C)
H6a
H6b (C)
H7 (C)
H8
(C)
H9 (RRR)
H10 (C)
H11 (C)
H12 (C)
H13a H13b (C)
H14 (C)
* Flora
MANUAL DELS PAÏSOS CATALANS” (tercera edició, de juliol del 2005)
dels autors Oriol de Bolòs, Josep Vigo, Ramon M. Masalles i Josep
M. Ninot.
Torna a la llista de flora per famílies
Torna a la llista de flora alfabètica
I aquesta és la planta de dalt, dos anys després:
